1. |
Atrapant el temps
05:56
|
|||
|
Atrapant el temps
Xavi Múrcia
Cada segon que passa, ja no torna a passar.
Cada segon que passa, ja no torna a passar.
I, on se'n va? I, on se'n van les coses que he fet en aquell segon?
Perquè, jo en faig moltes de coses. I, per què serveix que les faci si després se'n van darrere dels segons que passen?
On va el temps que passa?
Qui se l'emporta? On se'n va?
Les coses que m'agraden,
com és que marxen? On se'n van?
Quan vaig a l'escola, quan jugo al pati, quan passejo pel carrer, quan escolto contes a la biblioteca, quan faig tantes coses que m'agraden.... On se'n va tot això quan el temps ja ha passat?
On va el temps que passa?
Qui se l'emporta? On se'n va?
Les coses que m'agraden,
com és que marxen? On se'n van?
Queda't amb mi, queda't amb mi temps juganer (fugisser).
Com ho podria fer per omplir-me les butxaques de records?
Com ho faré per atrapar el que fuig a cada segon?
Necessito un caçapapallones de moments. Un capturador d'instants. Un adhesiu de situacions. Una trampa de segons.
Capturaré cada paraula, cada olor, cada moment, cada por, cada trosset de món.
Faré trampa al rellotge.
Em quedaré els instants més bons.
Faré tot de capsetes
per endreçar-hi els meus records.
Queda't amb mi, queda't amb mi temps juganer (fugisser).
No deixaré ni un sol moment
en mans del temps traïdor.
Els posaré dins d'un cistell.
Que no s'escapin mai més.
Queda't amb mi, queda't amb mi temps juganer (fugisser).
A partir d'ara, em dedicaré a capturar cada moment del dia. Posaré en marxa el meu caçapapallones d'instants i, em quedaré per a mi totes les coses que em passen. No permetré que el temps se les endugui per sempre.
Faré trampa al rellotge.
Em quedaré els instants més bons.
Faré tot de capsetes
per endreçar-hi els meus records.
Queda't amb mi, queda't amb mi temps juganer (fugisser).
No deixaré ni un sol moment
en mans del temps traïdor.
Els posaré dins d'un cistell.
Que no s'escapin mai més.
Queda't amb mi, queda't amb mi temps juganer .
|
||||
2. |
||||
|
2. Comença un dia, com cada dia
Xavi Múrcia
Encara és una mica de nit i sóc al llit.
Sento el pare, que ja s'ha llevat, i que comença a preparar l'esmorzar.
Com cada dia.
La mare ja fa estona que ha marxat a treballar.
Com cada dia.
Em fa una mandra terrible, això de llevar-me.
Com cada dia.
El pare em crida un, dos, tres cops. Com cada dia.
Però jo sento que els llençols
em pesen massa.
Ensorro el cap dins del coixí i estiro els braços.
I arrenco un somni que he deixat en quatre traços.
El pare ha canviat el to i veig que ja em toca saltar del llit.
Em vesteixo ràpidament i em rento la cara per treure'm la son de les orelles.
Algun dia provaré de rentar-me les orelles, a veure si em trec la son de la cara.
Al cap i a la fi, és a la cara on es veu més clarament que encara estic mig adormida.
Quan arribo al menjador, m'abraço al pare.
Li faig un, dos, tres petons i una moixaina.
Un al nas, dos al front, l'altre a la barba.
Un petó per cada cop que em despertava.
I és que sempre ho fem així aquí a casa.
Si el pare em crida un cop, li faig un petó.
Si em crida dos cops, dos petons.
Tres cops, tres petons.
Si em crida quatre cops, s'enfada.
Suc de taronja, cereals, pa amb melmelada.
Got de llet amb colacao, galetes príncep.
Pa amb tomàquet, llonganissa, pernil dolç i catalana.
Carquinyolis i pinyons, crema cremada.
Comença un nou dia. Comença per a mi.
Qui sap què m'espera, què em trobaré avui...
I qui sap si ja ha arribat el dia que esperava:
el dia en què podré trobar gallines amb sabates.
Dia clar, dia gris, dia fosc, de color de xocolata.
Tant li fa com vulgui ser, si me'l puc menjar amb patates.
Comença un nou dia. Comença per a mi.
Qui sap què m'espera, què em trobaré avui...
I com cada dia faig, carrego la motxilla.
A l'escola amb els companys, com cada dia.
Cap en blanc, cor en blanc. Començo a zero.
De la pel·li del meu món, vull ser la protagonista.
Comença un nou dia. Ja el tinc entre els dits.
Qui sap què m'espera, què em trobaré avui...
Comença un nou dia. Comença per a mi.
Qui sap què m'espera, què em trobaré avui...
Quina sort, com cada dia,
tinc per menjar-me, jo, tota soleta, tot sencer, un nou dia.
|
||||
3. |
Caminant pel carrer
03:11
|
|||
|
3. Caminant pel carrer
Xavi Múrcia
Quan passejo pel carrer,
caminant cap a l'escola,
tinc als peus el món sencer
i dins del cap, la farandola.
Cada cruïlla és un tresor
que m'amaga una sorpresa.
Cada semàfor és un far
que em dirigeix per la tempesta.
Caminant per les places i els carrers...
Caminar és somiar despert.
Caminant per les places i els carrers...
Caminar és somiar a peu dret.
No se sap mai qui et pots trobar.
Els tres porquets o una princesa.
Un drac, un ogre o un capità
piratejant amb sang encesa.
Caminant per les places i els carrers...
Caminar és somiar despert.
Caminant per les places i els carrers...
Caminar és somiar a peu dret.
Potser em trobo en Patufet
buscant la col on amagar-se quan plou.
La fada bona i en Shin Chan
tornant a casa sobre un bou.
Caminant per les places i els carrers...
Caminar és somiar despert.
Caminant per les places i els carrers...
Caminar és somiar a peu dret.
|
||||
4. |
Quan arribo a escola
03:34
|
|||
|
4. Quan arribo a escola
Xavi Múrcia
Quan arribo a escola
i pujo cap a classe,
entro en un món infinit.
Mates, medi, llengua,
plàstica i pintura,
els rius i els seus afluents.
La taula del quatre,
fitxes i diagrames,
països i continents.
Classe de pintura,
teatre multimèdia,
informàtica i anglès.
No sé pas com ho faré
per posar-hi tants coneixements,
dins un cap tan petit
com el meu.
La mestra que em renya
perquè diu que bado
quan em miro les parets.
No és pas que m'encanti,
tan sols agafo aire,
per continuar aprenent.
En Joan i la Marta
fa estona que dormen.
Dormen amb els ulls oberts.
Fan veure que pensen
i que es reconcentren
qui sap en quins pensaments.
No sé pas com ho faré
per posar-hi tants coneixements,
dins un cap tan petit
com el meu.
I és que crec
que algun dia
em rebentarà el cervell
si hi guardo,
ni que sigui,
una parauleta més.
En Pere que no calla,
l'Alba que badalla,
la Maria fa avionets.
Crec que val la pena,
ser aquí a l'escola
i aprendre el que aprenc.
Miro la finestra
i veig la vida estesa
allà fora, al carrer.
Quan arribi l'hora
de ser allà fora,
vull tenir-ho tot après.
No sé pas com ho faré
per posar-hi tants coneixements,
dins un cap tan petit
com el meu.
I és que crec
que algun dia
em rebentarà el cervell
si hi guardo,
ni que sigui,
una parauleta més.
|
||||
5. |
L'hora del pati
03:56
|
|||
|
5. L'hora del pati
Xavi Múrcia
Baixo les escales de dues en dues.
No hi ha perill. No hi ha dolor.
Tots baixem de pressa per ser els primers
a posar els peus al carrer.
N'hi ha que juguen a corda o a cavall fort.
N'hi que ho fan a la xarranca o al futbol.
Això sí que és una festa, un festival.
Un campi qui pugui on tot s'hi val.
Tant de bo, tant de bo, tant de bo,
hi hagués més pati i menys hores de lliçó.
És l'hora de l'entrepà, ves quin regal!
Sempre és una sorpresa de què serà.
La Marta, la Carina i en Mohamed
es mengen una xapata amb Camembert.
En Pere, l'Isaac, la Laura i en Iosef,
porten el pa llescat i un tros de fuet.
Ara, el meu entrepà és una passada:
pa de pagès, tomàquet i sobrassada!
Tant de bo, tant de bo, tant de bo,
hi hagués més pati i menys hores de lliçó.
Tothom va a dos-cents per hora per fer que el temps
que dura l'hora del pati s'allargui més.
Xiscles i corredisses per tot arreu,
com si aquesta estoneta tingués més preu.
I si algun dia em perdo i em cerqueu
al pati de l'escola em trobareu.
Aigua de tarongina i suc de flors.
El pati de l'escola és el meu tros!
Tant de bo, tant de bo, tant de bo,
hi hagués més pati i menys hores de lliçó.
|
||||
6. |
El xou del carrer
04:45
|
|||
|
6. El xou del carrer
Xavi Múrcia
Migdia. Tornem cap a casa.
Avui fa bo.
M'agrada aquest temps de castanya
de la tardor.
L'arbre que viu a la plaça
fa dies que dorm.
Les fulles
que abans el vestien
ara s'han mort
i fan una catifa
color de foc.
Hi ha un gos que et borda quan passes
des d'un balcó
i un gat que jeu a l'escala
i fa un miol.
Els cotxes van neguitosos,
amunt i avall,
fugint com sargantanes
que han escuat.
Per por de (no) perdre la cua,
perdran el cap.
El xou del carrer
es va movent.
Podria semblar quiet,
però sempre és diferent.
Hi ha una àvia al quiosc de la rambla
que ven cistells,
flors, caramels i diaris.
I bons consells.
M'agrada comprar-li cosetes
de tant en tant.
Somriu i mai no té pressa
si et té al davant.
És com una princesa
de cabells blancs.
El xou del carrer
es va movent.
Podria semblar quiet,
però sempre és diferent.
La vida esclata a les places,
com fan les flors,
i si vols veure el que hi passa
vine a fer-hi un volt.
Només és un escenari,
no hi ha actors.
La història l'anem fent nosaltres
sense guió.
Arribo a la porta de casa,
cau el teló.
El xou del carrer,
es va fent.
No té un final,
sempre es va movent.
|
||||
7. |
La cua de l'autocar
03:36
|
|||
|
7. La cua de l'autocar
Xavi Múrcia
T'he deixat passar a la cua de l'autocar.
No sé per què ho he fet.
Un somriure teu m'ha deixat estabornit.
Llavors he entès el perquè.
No sé com he gosat de seure al teu costat.
De reüll et vaig mirant.
Si noto que em veus, miro vidre enllà
com si estudiés els voltants.
I tant me fa on anem d'excursió,
l'únic que compta és ser a prop teu.
Sóc un cometa que ha perdut el control,
però no m'importa si ets el meu sol.
L'electricitat que passeja pel meu cos
m'ha aturat el cervell.
I et voldria dir un milió de rodolins,
però no hi ha res, res a fer.
I tant me fa on anem d'excursió,
l'únic que compta és ser a prop teu.
Sóc un cometa que ha perdut el control,
però no m'importa si ets el meu sol.
Ja no queda temps, el viatge s'ha acabat.
M'he posat dret. Tu també.
T'he acostat la mà i tu me l'has agafat.
I un viatge nou ha començat.
I tant me fa on se'n van d'excursió.
Jo ja he arribat fins a tu.
Sóc un cometa que ja ha fet col·lisió
i que ara es fon amb tu.
|
||||
8. |
L'estany de broma
02:55
|
|||
|
8. L'estany de broma
Mirna / Xavi Múrcia
A l'estany de broma
hi ha nius d'ocellets,
princeses, sirenes,
ninos, soldadets.
Hi ha una papallona
amb ales de colors,
porta barretina
i un ramet de flors.
Larai larara lairà
larai larara lairà
larai larara lairà
larai larara lairà.
Tots els nens i nenes
hi anem a passejar,
hi ha qui fa manetes,
t'hi pots enamorar.
Hi ha una sireneta
que s'hi banya de nit.
El cel estrellat.
El sol adormit.
Larai larara lairà...
|
||||
9. |
Hiperactivitat escolar
02:52
|
|||
|
9. Hiperactivitat extraescolar
Xavi Múrcia
Dilluns em toca piscina.
Dimarts faig anglès.
Dimecres, esbart.
Dijous toco el piano.
Divendres al cau. Au, au, au...
No entenc aquesta mania
de fer tantes coses,
d'omplir tant les hores
i allargassar els dies
com un xiclet. Farem un pet.
Vull tenir temps per malgastar-lo.
Hores en blanc malaguanyades.
Badar pels racons,
fer el ronsa i veure-les passar.
La vida és un combustible.
Caduca en poc temps.
Si et queda com nova
i la vols descanviar
no et tornen diners. Ai, ai, vés....
Per això no entenc tanta pressa,
la competició,
ser millor que els altres,
si l'únic que vull
és passar dolçament.
Vull tenir temps per malgastar-lo.
Hores en blanc malaguanyades.
Badar pels racons,
fer el ronsa i veure-la passar.
|
||||
10. |
Què diius?
02:47
|
|||
|
10. Què diiiiius?
Mirna / Xavi Múrcia
Rateta, què dius?
En Massagran compta titius,
i en Julivert meu s'ha quedat,
sense cap fulla i amb el cap pelat.
En cap cap cap el que cap
en un cap com aquest cap.
En cap cap cabria el que cap dins el meu cap.
Patufet, on ets?
Amb els tres porquets,
fent casetes de xocolata,
de crema i de nata.
En cap cap...
Caputxeta, on vas?
Amb la Blancaneus al mas,
que en Pinotxo té mal al nas,
i el llop ja està empatxat.
En cap cap...
|
||||
11. |
Lluna de caramel
02:14
|
|||
|
11. Lluna de caramel
Xavi Múrcia
Quan finalment el sol
ja fa non-non,
ens quedes tu
per guardar la son.
Dolça companyia
que penja d'un fil,
ets la cirereta
del cim del pastís.
E a...
lluna de caramel.
I més m'agrades
quan fas el ple.
Sembles un formatge
de rodona que ets.
Fosca és la cambra,
fosc és el carrer,
si no és per tu
que fas llum d'argent.
E, a, e, a, lluna de caramel.
Tots els poetes
t'han escrit un vers,
per explicar-te
el seu amor immens.
Jo només canto
per poder-te dir,
que estant amb tu
no tinc por de la nit.
E a...
lluna de sucre i caramel.
|
||||
12. |
Càpsules
05:41
|
|||
|
12. Càpsules
Xavi Múrcia
Tot el que avui he viscut,
cada cosa que ha passat,
el petó del despertar,
el passeig d'anar a estudiar,
són càpsules. Càpsules.
Els estudis i els companys,
jocs de pati i l'estany,
el petit amor que creix
al seient d'un autocar,
són càpsules. Càpsules.
I vaig omplint el sac
de tants moments passats.
Cada instant, cada olor, cada racó,
cada trosset de món.
Tots aquests bocins
me'ls vaig quedant per a mi.
Cada llum, cada flor, cada por,
cada trosset de món.
Càpsules de tots colors
capturen el meu entorn
per construir una peça en moviment.
I aquesta peça sóc jo.
|
||||
Samfaina de Colors CT, Spain
Mirna Vilasís i Xavi Múrcia vam crear Samfaina de Colors el 1988 a Sabadell, amb l’objectiu principal d’oferir bons espectacles per a tots els públics, arrelats a la cultura i al territori. Espectacles musicals, poètics i teatrals. De nova creació, multidisciplinaris, al·legòrics, gestuals i d’objectes. ... more
If you like Samfaina de Colors, you may also like:
Mind, Man, Medicine
by The Secret Sisters
The Alabama duo's fifth album exults in dusty Americana, showcasing rich vocal harmonies alongside blissful folk instrumentation.
go to album
More contemplative folk from the Minnesota singer-songwriter, sustained by raw full-band arrangements and philosophical lyrics.
go to album
Irish singer-songwriter Oisin Leech's acoustic folk music is characterized by its muted beauty and intimate, solitary quality.
go to album
Various Artists - Gaza Calling
by Nuovo Canzoniere Partigiano
featured on Bandcamp Radio Mar 15, 2024
go to album
Space Bath
by Sami Freeman, feat. James Jackson, Beaunoise, Mia Pixley
A gorgeous journey through a kaleidoscopic array of sonic approaches melted together that feels old and new at the same time.
go to album
Ship To Shore
by Richard Thompson
The legendary Richard Thompson's new solo album exemplifies his many musical paths, from pop and cabaret to jazz to traditional folk.
go to album
Sparkling and knotty indie rock from this Australian group with interlocking guitars and shifting rhythms.
go to album
