De bracet

by Samfaina de Colors

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

1.
Bon dia, cel! Bon dia, terra! Bon dia, mar! Bon dia, sol! Bon dia, vent! Bon dia, vela! Bon dia, ocell! Bon dia, flor! Bon dia, tu! Bon dia, jo! Bon dia, DIA! Bon dia, poesia!
2.
Per fer una poesia s’agafa una p com platja, pilota, patata; després s’agafa una o com ombra, ocell, ona; després s’agafa una e com estrella, esquirol, elefant; després s’agafa una s com sol, sal, silenci: després s’agafa una i com illa, iaia, indi; després s’agafa una a com abella, abric, aigua; en acabat s’ajunten sense odi, sense mandra, sense pressa, sense ràbia, sense melancolia i es fa la poesia.
3.
Tinc una capseta plena de cançons; si vols escoltar-les fes-me un gran petó. En sé més de trenta, què dic?, més de mil! En una bosseta guardades les tinc. Si vols que les cante deslliga el cordill, que al cor ja no em caben i volen eixir. En tinc a l’armari, en tinc al bagul; si tu pots obrir-los te’n cantaré un fum. Mira com s’escapen, vine i les veuràs, com de les butxaques cauen a grapats. Tinc una capseta plena de cançons; si tu vols cantar-les totes teues són.
4.
L’ocell i el xiprer Per fer més alt el xiprer l’ocell hi enlaira el seu cant. Si l’arbre no arriba al cel, hi arribarà ell cantant. Els ocells Quan el rossinyol es lleva, l’alosa se’n va a dormir; ell, de nit, canta a la lluna; ella, al sol, de bon matí. Les cançons de l’un i l’altra s’entrellacen a l’espai i ens fan creure en el miracle que els ocells no dormen mai.
5.
Els llibres 03:01
Arrenglerats en els prestatges semblen soldats o personatges tots enrampats. Si en prens algun veuràs que són una altra cosa. Dintre la mà seran un món que es badarà com una rosa.
6.
Un bon jutge 03:34
Una forquilla i una cullera posen per àrbitre un ganivet perquè judiqui qui de les dues amb les viandes juga més net. Diu la forquilla: - Jo tinc més traça!, que les patates puc aixafar; i tu, cullera de panxa grossa, ni saps xafar-les, ni saps punxar. -Ai, presuminda forquilla seca, que tot et llisca d’entre les dents! Remena l’olla!, punxa la sopa!, veuràs la poca traça que tens. El ganivet resol amable: -Sí, totes dues teniu raó. El que fa l’una no ho pot fer l’altra. ... I el jutge queda com un senyor.
7.
Una vegada hi havia un home, no un home, un homenot, no pas un homenot, no: era un homenarro. Ca, un homenarro! Si era un gegant que vivia amb una gegantota! I tots dosots, ves, parlaven d’una manerota que ningú no els entenia. Posem per cas, per dir-se “bon dia”, deien “bonjour”, els molt poca-soltes. I la gent, quan els sentia dir “bonjour”, es pensava que, en comptes de dir “bon dia”, deien “bona nit”. I aleshores tot el poble, tothom: vellets i velletes, nens i nenes i gossos i tot, cridaven fort als gegants: - Bona nit, nas de mosquit! Totes les puces al teu llit i la més grossa al teu melic. Fins demà si Déu vol, nas de cargol!
8.
Tres filles, tres prínceps, tres porquets, tres óssos, tres cops, tres taronges, tres desigs, tres premis, tres camins, tres somnis, tres interrogants... Sempre tres i tres en els contes màgics! Com si cap més nombre fos interessant! Jo, que sóc el quatre, doncs, de què serveixo? sols per “quatre dies”, o per “quatre fàstics”, o per “quatre potes”, o per “quatre quartos”, o per “quatre gats”?... Sols per “quatre coses” insignificants! Si jo no fos una xifra ben quadrada, de posat altívol i gest elegant, us ben asseguro que em doblegaria; que moltes vegades, ai! no em falten ganes d’esclatar plorant.
9.
El primer de la reunió, l’u, va dret com un bastó... El dos, que s’ha entrebancat, s’ha quedat agenollat. En veure’l tan arrupit que no li arriba a la sola, el tres de riure es cargola. El quatre, sorrut, se’l mira assegut a la cadira prop del cinc, que fa el gallet i llueix ploma al barret. Entra el sis, panxacontent, amable amb tota la gent, agafat al braç esquerre del set, que sols mira a terra. Ve l’amic vuit, rodanxó, amb aires de gran senyor i contorns de carbasseta. Per fi entra el nou, capgròs però escarransit de cos, que en una safata neta porta un zero més gros que ell. Tots li criden: “Visca! visca!” Però el zero li rellisca... i es queden sense tortell.
10.
Si tens gana, menja’t la cama; si tens fred, embolica’t amb la paret; si tens calor, refresca’t amb la suor; si tens por, pensa en alguna cosa millor; i si tens set, au, toca’t el culet, que l’alegria del pobret és un bon pet!
11.
El bany 02:18
La nina de drap que més m’estimava s’ha descolorit perquè l’he banyada. Quan la mare em renta, jo també tinc por que em descoloreixin l’aigua i el sabó. Cada dia ho miro..., però veig que no.
12.
Transparent, puja al punt. Ara mires cel amunt. Cos de vidre, busca el sol. Ara t’alces, pren el vol!
13.
El pollet 03:00
Voldria saber què diu el pollet quan fa “piu-piu”... Si té gana, si té set, si pateix calor o fred, si està trist, si està content, si m’entén o no m’entén. Si ell no pot saber parlar, hauré d’aprendre a piular.
14.
Tic-tac, tic-tac! Al compàs d’un sol alegre el rellotge va avançant. Tic-tac, tic-tac! Dibuixant voltes completes, va movent-se les manetes com si estigueren ballant. Tic-tac, tic-tac! El rellotge acompanya en el seu viatge el sol. Tic-tac, tic-tac! Però quan el sol s’amaga, el rellotge no descansa: continua el ball tot sol. Tic-tac, tic-tac!
15.
El dit gros és el pare, el dit de ficar-se al nas és la mare, el dit del cor és el que fa les sopes, el dit de l’anell és el que se les menja totes i el dit petit és el que diu: “Piu-piu, ¿que no n’hi ha, pel caganiu?” El pare és el polze, la mare és l’índex, el que fa les sopes és el mitger, el que se les menja totes és l’anular i el que diu; “Piu, piu, ¿que no n’hi ha, pel caganiu?” és l’auricular o menovell. El polze és el rei gandul, l’índex és la reina tafanera, el mitger és el ministre atabalat, l’anular és el criat esporuguit i el menovell és el que se’n riu com un cadell. El rei gandul és el dit gros, la reina tafanera és el dit de ficar-se al nas, el ministre atabalat és el dit del cor, el criat esporuguit és el dit de l’anell i el que se’n riu com un cadell és el dit petit.
16.
Un matí, anant a ca l’avi, una vaca em vaig trobar. Era blanca, amb coloraines, taques roses i blau clar. De veritat? De mentida! Ai, quina vaca tan divertida! En lloc d’ulls té girasols, porta un llaç groc a la cua, els llavis li fan com un cor... Du ventall, que així no sua. De veritat?... Tot fent uns passos de dansa, davant meu fa un giravolt, i amb uns bramuls que m’eixorden canta “ Do-re-mi-fa-sol!” De veritat?... Quan es cansa de trescar, va i fa un salt tan alt com pot, que té la casa en un núvol. Quan és dalt, em fa un llengot. De veritat?...
17.
Una fada encantadora va buscant amics i amigues pels carrers de tot el món, per la Pampa i la sabana, per la Xina i el Japó, i ha arribat a casa nostra com un esclat de colors. Du faldetes de boirina, campanetes, mocadors, collarets de pasta fina i un grapat de bon humor. És tendreta, amorosa, delicada i atrevida. És dolceta, capritxosa, descarada, divertida... Pot ser grisa, esguitosa, també trista, melancòlica o festiva. Pot ser així com tu vulgues i el seu nom és Poesia.

about

Aquest disc, és la part musical, són les cançons de l’espectacle De bracet, que la prestigiosa companyia Samfaina de Colors, fundada el 1988, representa dia a dia, pels teatres d’arreu del país. L’espectacle es basa en la poesia que autors catalans actuals han adreçat als infants: Joana Raspall, Lola Casas, Lluïsa March, Maria Dolors Pellicer, Helena Vidal, Eva Dénia, Carles Hac Mor i Miquel Desclot. Samfaina de Colors hem musicat aquests poemes i els hem fet cançó. I els hem fet espectacle.

Música i versos de bracet per cantar i encantar.

credits

released December 28, 2015

Mirna Vilasís: veu, piano i teclats
Xavi Múrcia: veu i guitarra
Xarli Oliver: percussions
Els nens que hi canten:Marcel, Martí i Maria
Kei Macias: mescles i masterització
Aquest treball s’ha enregistrat a casa, l’octubre de 2009.
La composició musical és de Xavi Múrcia

license

all rights reserved

tags

about

Samfaina de Colors CT, Spain

Mirna Vilasís i Xavi Múrcia van crear Samfaina de Colors el 1988 per difondre la música, els instruments i la cultura tradicional dels Països Catalans entre els més menuts.
Samfaina de Colors ha enregistrat els discos: Convit a la festa (PDI 1994), Ralet, ralet, Nou pometes té el cançoner, De bracet, Cançons de bressol i Càpsules.
... more

contact / help

Contact Samfaina de Colors

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Samfaina de Colors, you may also like: