1. |
Bon dia, poesia
00:21
|
|||
Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Bon dia, poesia!
|
||||
2. |
Per fer una poesia
01:17
|
|||
Per fer una poesia
s’agafa una p
com platja, pilota, patata;
després s’agafa una o
com ombra, ocell, ona;
després s’agafa una e
com estrella, esquirol, elefant;
després s’agafa una s
com sol, sal, silenci:
després s’agafa una i
com illa, iaia, indi;
després s’agafa una a
com abella, abric, aigua;
en acabat s’ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
sense melancolia
i es fa la poesia.
|
||||
3. |
||||
Tinc una capseta
plena de cançons;
si vols escoltar-les
fes-me un gran petó.
En sé més de trenta,
què dic?, més de mil!
En una bosseta
guardades les tinc.
Si vols que les cante
deslliga el cordill,
que al cor ja no em caben
i volen eixir.
En tinc a l’armari,
en tinc al bagul;
si tu pots obrir-los
te’n cantaré un fum.
Mira com s’escapen,
vine i les veuràs,
com de les butxaques
cauen a grapats.
Tinc una capseta
plena de cançons;
si tu vols cantar-les
totes teues són.
|
||||
4. |
||||
L’ocell i el xiprer
Per fer més alt el xiprer
l’ocell hi enlaira el seu cant.
Si l’arbre no arriba al cel,
hi arribarà ell cantant.
Els ocells
Quan el rossinyol es lleva,
l’alosa se’n va a dormir;
ell, de nit, canta a la lluna;
ella, al sol, de bon matí.
Les cançons de l’un i l’altra
s’entrellacen a l’espai
i ens fan creure en el miracle
que els ocells no dormen mai.
|
||||
5. |
Els llibres
03:01
|
|||
Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.
|
||||
6. |
Un bon jutge
03:34
|
|||
Una forquilla
i una cullera
posen per àrbitre
un ganivet
perquè judiqui
qui de les dues
amb les viandes
juga més net.
Diu la forquilla:
- Jo tinc més traça!,
que les patates
puc aixafar;
i tu, cullera
de panxa grossa,
ni saps xafar-les,
ni saps punxar.
-Ai, presuminda
forquilla seca,
que tot et llisca
d’entre les dents!
Remena l’olla!,
punxa la sopa!,
veuràs la poca
traça que tens.
El ganivet
resol amable:
-Sí, totes dues
teniu raó.
El que fa l’una
no ho pot fer l’altra.
... I el jutge queda
com un senyor.
|
||||
7. |
Bona nit i tapa't
02:33
|
|||
Una vegada hi havia un home,
no un home, un homenot,
no pas un homenot, no:
era un homenarro.
Ca, un homenarro!
Si era un gegant
que vivia amb una gegantota!
I tots dosots, ves, parlaven
d’una manerota
que ningú no els entenia.
Posem per cas, per dir-se “bon dia”,
deien “bonjour”, els molt poca-soltes.
I la gent, quan els sentia dir
“bonjour”, es pensava que,
en comptes de dir “bon dia”,
deien “bona nit”.
I aleshores tot el poble,
tothom: vellets i velletes,
nens i nenes i gossos i tot,
cridaven fort als gegants:
- Bona nit, nas de mosquit!
Totes les puces al teu llit
i la més grossa al teu melic.
Fins demà si Déu vol,
nas de cargol!
|
||||
8. |
El tres i el quatre
04:58
|
|||
Tres filles, tres prínceps,
tres porquets, tres óssos,
tres cops, tres taronges,
tres desigs, tres premis,
tres camins, tres somnis,
tres interrogants...
Sempre tres i tres
en els contes màgics!
Com si cap més nombre
fos interessant!
Jo, que sóc el quatre,
doncs, de què serveixo?
sols per “quatre dies”,
o per “quatre fàstics”,
o per “quatre potes”,
o per “quatre quartos”,
o per “quatre gats”?...
Sols per “quatre coses”
insignificants!
Si jo no fos una
xifra ben quadrada,
de posat altívol
i gest elegant,
us ben asseguro
que em doblegaria;
que moltes vegades,
ai! no em falten ganes
d’esclatar plorant.
|
||||
9. |
Reunió d'amics
03:06
|
|||
El primer de la reunió,
l’u, va dret com un bastó...
El dos, que s’ha entrebancat,
s’ha quedat agenollat.
En veure’l tan arrupit
que no li arriba a la sola,
el tres de riure es cargola.
El quatre, sorrut, se’l mira
assegut a la cadira
prop del cinc, que fa el gallet
i llueix ploma al barret.
Entra el sis, panxacontent,
amable amb tota la gent,
agafat al braç esquerre
del set, que sols mira a terra.
Ve l’amic vuit, rodanxó,
amb aires de gran senyor
i contorns de carbasseta.
Per fi entra el nou, capgròs
però escarransit de cos,
que en una safata neta
porta un zero més gros que ell.
Tots li criden: “Visca! visca!”
Però el zero li rellisca...
i es queden sense tortell.
|
||||
10. |
Cinc recomanacions
01:45
|
|||
Si tens gana,
menja’t la cama;
si tens fred,
embolica’t amb la paret;
si tens calor,
refresca’t amb la suor;
si tens por,
pensa en alguna cosa millor;
i si tens set,
au, toca’t el culet,
que l’alegria del pobret
és un bon pet!
|
||||
11. |
El bany
02:18
|
|||
La nina de drap
que més m’estimava
s’ha descolorit
perquè l’he banyada.
Quan la mare em renta,
jo també tinc por
que em descoloreixin
l’aigua i el sabó.
Cada dia ho miro...,
però veig que no.
|
||||
12. |
Bombolla de sabó
02:11
|
|||
Transparent,
puja al punt.
Ara mires
cel amunt.
Cos de vidre,
busca el sol.
Ara t’alces,
pren el vol!
|
||||
13. |
El pollet
03:00
|
|||
Voldria saber què diu
el pollet quan fa “piu-piu”...
Si té gana, si té set,
si pateix calor o fred,
si està trist, si està content,
si m’entén o no m’entén.
Si ell no pot saber parlar,
hauré d’aprendre a piular.
|
||||
14. |
El ball del rellotge
02:24
|
|||
Tic-tac, tic-tac!
Al compàs d’un sol alegre
el rellotge va avançant.
Tic-tac, tic-tac!
Dibuixant voltes completes,
va movent-se les manetes
com si estigueren ballant.
Tic-tac, tic-tac!
El rellotge acompanya
en el seu viatge el sol.
Tic-tac, tic-tac!
Però quan el sol s’amaga,
el rellotge no descansa:
continua el ball tot sol.
Tic-tac, tic-tac!
|
||||
15. |
Els vint dits d'una mà
01:20
|
|||
El dit gros és el pare,
el dit de ficar-se al nas és la mare,
el dit del cor és el que fa les sopes,
el dit de l’anell és el que se les menja totes
i el dit petit és el que diu:
“Piu-piu, ¿que no n’hi ha, pel caganiu?”
El pare és el polze,
la mare és l’índex,
el que fa les sopes és el mitger,
el que se les menja totes és l’anular
i el que diu; “Piu, piu, ¿que no n’hi ha, pel caganiu?” és l’auricular o menovell.
El polze és el rei gandul,
l’índex és la reina tafanera,
el mitger és el ministre atabalat,
l’anular és el criat esporuguit
i el menovell és el que se’n riu com un cadell.
El rei gandul és el dit gros,
la reina tafanera és el dit de ficar-se al nas,
el ministre atabalat és el dit del cor,
el criat esporuguit és el dit de l’anell
i el que se’n riu com un cadell és el dit petit.
|
||||
16. |
De veritat, de mentida
03:00
|
|||
Un matí, anant a ca l’avi,
una vaca em vaig trobar.
Era blanca, amb coloraines,
taques roses i blau clar.
De veritat?
De mentida!
Ai, quina vaca
tan divertida!
En lloc d’ulls té girasols,
porta un llaç groc a la cua,
els llavis li fan com un cor...
Du ventall, que així no sua.
De veritat?...
Tot fent uns passos de dansa,
davant meu fa un giravolt,
i amb uns bramuls que m’eixorden
canta “ Do-re-mi-fa-sol!”
De veritat?...
Quan es cansa de trescar,
va i fa un salt tan alt com pot,
que té la casa en un núvol.
Quan és dalt, em fa un llengot.
De veritat?...
|
||||
17. |
Una fada encantadora
02:10
|
|||
Una fada encantadora
va buscant amics i amigues
pels carrers de tot el món,
per la Pampa i la sabana,
per la Xina i el Japó,
i ha arribat a casa nostra
com un esclat de colors.
Du faldetes de boirina,
campanetes, mocadors,
collarets de pasta fina
i un grapat de bon humor.
És tendreta,
amorosa,
delicada
i atrevida.
És dolceta,
capritxosa,
descarada,
divertida...
Pot ser grisa,
esguitosa,
també trista,
melancòlica
o festiva.
Pot ser així com tu vulgues
i el seu nom és
Poesia.
|
Samfaina de Colors CT, Spain
Mirna Vilasís i Xavi Múrcia vam crear Samfaina de Colors el 1988 a Sabadell, amb l’objectiu principal d’oferir bons espectacles per a tots els públics, arrelats a la cultura i al territori. Espectacles musicals, poètics i teatrals. De nova creació, multidisciplinaris, al·legòrics, gestuals i d’objectes. ... more
Streaming and Download help
If you like Samfaina de Colors, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp