1. |
Ei, Caputxeta
02:29
|
|||
Ei, Caputxeta
Ei, Caputxeta. Què portes al cistell?
Un pot de melmelada
i una gerra de mel.
Ei, Caputxeta. I no portes res més?
Retalls del calendari,
trossets dels bons moments.
Castanyes i bengales,
la barca i panellets.
Un got de mar salada
i bon oreig.
Ei, Caputxeta. Què portes al cistell?
Pastissos i galetes,
formatge i fruits secs.
Ei, Caputxeta. I no portes res més?
Un poc de cada festa,
un xic de cada aplec.
Muntanyes regalades,
disfresses i el tió.
Sant Jordi mata el drac
amb un bastó.
|
||||
2. |
Gener
00:21
|
|||
Gener
Pel gener comença l'any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.
Els tres Reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.
Amb la neu, si n'ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.
Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.
Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.
Pel gener fa un fred molt viu,
se'ns han acabat les festes
i tots enyorem l'estiu.
|
||||
3. |
Els Reis de l'Orient
01:07
|
|||
Els Reis de l'Orient
Els Reis de l'Orient
porten coses, porten coses,
els Reis de l'Orient
porten coses a la gent.
|
||||
4. |
Febrer
00:59
|
|||
Febrer
El segon mes de l'any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla,
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba, qui sap d'on,
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.
Es canta, es balla, es riu
i es fa tabola;
la gent per carnaval
no està mai sola.
El segon mes de l'any
és curt de talla,
però diverteix molt
a la quitxalla
|
||||
5. |
||||
Ara arriba en Carnestoltes
Ara arriba en Carnestoltes,
tots sortim a passejar,
ens posem una disfressa
per saltar, cantar i ballar.
iro-liro, tiro-liro
tiro-liro tiro-là,
quan arriba en Carnestoltes
tots sortim a passejar.
|
||||
6. |
Març
00:33
|
|||
Març
Pel març estrenarem la primavera,
la primavera que la sang altera.
Serà el moment de veure com arreu
s'imposa el verd a qualsevol conreu,
com l'aire, que és més clar i més lluminós,
porta el perfum de les primeres flors,
com tornen els ocells que van fugir
per passar el seu hivern molt lluny d'aquí,
com tota cosa a poc a poc reviu
i ja anuncia l'esclat de l'estiu
i com, sense saber ben bé el perquè,
amb qualsevol fotesa fem el ple.
És el prodigi del temps renovat
que se'ns emporta amb el seu dolç embat.
Pel març la primavera estrenarem
i amb calma i bon humor la gaudirem.
|
||||
7. |
La pastoreta
01:27
|
|||
La pastoreta
Què li donarem a la pastoreta,
què li donarem per a anar a ballar?
Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni hi plou
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
flors i violes i romaní.
|
||||
8. |
Abril
03:14
|
|||
Abril
Per l'abril
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran;
els d'ara, per fer patxoca
al costat de l'alt patró,
els qui vindran, per si toca
d'afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se sent
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s'ha acabat.
Per això, quan l'abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molts més tèbies
i el cel més encisador
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó.
|
||||
9. |
Maig
01:22
|
|||
Maig
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprarem llaminadures
i herbes collides al bosc
per curar-nos les malures.
|
||||
10. |
El bon caçador
02:18
|
|||
El bon caçador
Una matinada fresca
vaig sortir per anar a caçar,
no en trobo perdiu ni guatlla
per a poder-li tirar.
Si em tira l’amor i em toca,
si em toca bé em tocarà.
Sinó una pobra pastora
que en guardava el bestiar.
Ja la trobo adormideta
a la vora d’un canyar.
Si em tira...
De tan boniqueta que era
no la goso despertar.
En cullo un pom de violes,
al pit les hi vaig tirar.
Si em tira...
Les violes eren fresques,
la pastora es despertà.
Quan en fou despertadeta
tots els colors trasmudà.
Si em tira...
|
||||
11. |
Juny
00:28
|
|||
Juny
Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.
Diu la dita que a l'estiu
tota cuca viu
i és ben cert, que a tot arreu
n'hi ha més de deu.
Aranyes i escarabats
fan quasi ramats,
i tot d'altres bestioles
que no van mai soles.
Tanmateix, quan és estiu
tot el món somriu
i la gent, rejovenida,
diu que sí a la vida
que és dolça com una bresca
de la mel més fresca.
Celebrem per Sant Joan
una festa gran.
Tots contents entorn del foc
donem l'últim toc
al mes en què salta i balla
tota la xicalla.
Visca, visca el mes de juny,
amb la falç al puny.
|
||||
12. |
Muntanyes del Canigó
03:04
|
|||
Muntanyes del Canigó
Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades,
sobretot ara a l’estiu
que les aigües són gelades. (bis)
Tres mesos m’hi vaig estar:
sens veure persona nada,
sinó un trist rossinyolet
que en eixir del niu cantava. (bis)
El rossinyolet és mort,
tres dies fa que no canta.
Jo d'aquí me'n vull anar,
que l’enyorament m’hi mata. (bis)
|
||||
13. |
Juliol
01:11
|
|||
Juliol
Aquest mes esclatant
ens desespera
així que un nuvolet
li va al darrera,
perquè pel juliol
tothom confia
que tindrà sol a dojo
cada dia.
Comencen les vacances
i també
l'angúnia de saber
què podem fer.
On anirem, al mar
o a la muntanya?
Qui la guanyarà, la sorra
o la cabanya?
Tant se'ns en dóna, és clar,
que l'important
és poder passar els dies
reposant
i jugant a pleret
sense la por
de no dur ben apresa
la lliçó.
Pel juliol tot és
felicitat,
per això l'estimem
de veritat.
|
||||
14. |
La calma de la mar
03:09
|
|||
La calma de la mar
Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca
i em deia: –Quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
–Ai, fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l’hora més impensada.
La mar semblava un mirall;
la lluna plata semblava:
–Això serà el temporal
d'una nineta encantada.
|
||||
15. |
Agost
01:56
|
|||
Agost
Tant si fa bo com si no
per l'agost són molts els pobles
que estan de festa major.
Un costum molt eixerit
que permet passar uns quants dies
amb l'ànim ben divertit,
perquè es fan balls, curses, jocs,
sardanes, concursos, fires,
concerts i un castell de focs,
i quan surten els gegants
si als més menuts els engresca
també en gaudeixen els grans.
N'hi ha que van molt mudats
per tal de fer més presència
quan vénen els convidats,
i tothom està content
perquè la festa és la festa
i agrada molt a la gent.
L'agost és un mes encès,
encara tenim vacances
i el temps passa com si res.
Ni pensem en la calor,
que per combatre-la amb força
tenim la festa major.
|
||||
16. |
La gallina ponicana
01:17
|
|||
La gallina ponicana
La gallina ponicana
pon deu ous cada setmana: pon, i un; pon, i dos;
pon, i tres; pon, i quatre; pon, i cinc; pon, i sis;
pon, i set; pon, i vuit;
pon, i nou; pon, i deu.
La gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu.
|
||||
17. |
Setembre
00:49
|
|||
Setembre
El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola,
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
|
||||
18. |
El ball de la civada
02:11
|
|||
El ball de la civada
El ball de la civada,
jo us el cantaré. (bis)
El pare, quan la fangava,
feia així, feia així.
Se’n dava un truc al pit
i se’n girava així.
Treballem, treballem,
que la civada, que la civada,
treballem, treballem,
que la civada guanyarem.
Llaurava.
Sembrava.
Segava.
Molia.
Menjava.
Cagava.
|
||||
19. |
Octubre
00:41
|
|||
Octubre
Ningú no entén l'octubre
sense bolets,
vull dir dels de menjar,
no pas dels altres,
tant si són rovellons
com cama-secs
són bons tant per collir
com per menjar-se'ls.
El bosc és de tothom
i és generós,
però no hi podem fer
qualsevol cosa,
perquè sigui puixant
com volem tots
convé tractar-lo amb més
traça que força.
Si ho fem així, camins
i rierols,
arbres i vent i ocells
i bestioles
seran amics de tots,
i mantindrem
el seu record ben viu
de nit i dia
perquè per sempre més,
a xics i a grans,
ens facin una grata
companyia.
|
||||
20. |
Marieta, cistellera
02:04
|
|||
Marieta cistellera
Marieta, (caputxeta), cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me'n faràs una panera
per anar a collir clavells.
Tra, làrala, làral, la...
|
||||
21. |
Novembre
00:46
|
|||
Novembre
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
|
||||
22. |
La castanyera
01:42
|
|||
La castanyera
Quan ve el temps
de collir castanyes
la castanyera, la castanyera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc, cloc!
i al ballar sempre gira així.
|
||||
23. |
Desembre
00:31
|
|||
Desembre
Amb el desembre l'any s'acaba,
l'hivern comença, el fred és viu
i ens toca estar-nos més a casa
a esperar els dies de l'estiu.
No podem fer tanta tabola
com quan juguem a ple carrer,
però com que tenim prou coses
ens ho passem d'allò més bé,
perquè si a casa no s'enfaden
si fem un xic de desmanec,
jugant a dins no ens cansem gaire
i estudiem com un llampec.
Desembre, a més, ens du vacances
i podem fer cagar el tió,
que si el tustem sense recança
se sol portar com un senyor.
Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.
|
||||
24. |
El rabadà
01:55
|
|||
El rabadà
–A Betlem me’n vull anar,
vols venir, tu, rabadà?
–Vull esmorzar!
–A Betlem esmorzarem
i a Jesús adorarem.
–Hi ha massa neu.
– La neu que al camí hi ha
la calor ja la fondrà.
–Oh, i la que fa!
–Tu les teies portaràs
i el camí il·luminaràs.
–No ho faré pas!
–Que no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit?
–Qui t’ho ha dit?
–Doncs un àngel que volant
ens ho anava anunciant.
–No serà tant!
–Apa, doncs, i no badem,
que ja és hora que marxem.
–Cap a Betlem!
|
||||
25. |
Ei, Caputxeta
02:29
|
|||
Ei, Caputxeta
Ei, Caputxeta. Què portes al cistell?
Un pot de melmelada
i una gerra de mel.
Ei, Caputxeta. I no portes res més?
Retalls del calendari,
trossets dels bon moments.
Tinc la iaia malalta
a casa seu, al bosc.
I vaig a visitar-la
no tinc por.
Ei, Caputxeta. No parlis amb ningú.
El llop campa a la fosca.
Voldrà menjar-te a tu.
Per mi no passeu ànsia.
Em sé cuidar molt bé.
La saviesa dels avis
ve al cistell.
|
Samfaina de Colors CT, Spain
Mirna Vilasís i Xavi Múrcia vam crear Samfaina de Colors el 1988 a Sabadell, amb l’objectiu principal d’oferir bons espectacles per a tots els públics, arrelats a la cultura i al territori. Espectacles musicals, poètics i teatrals. De nova creació, multidisciplinaris, al·legòrics, gestuals i d’objectes. ... more
Streaming and Download help
If you like Samfaina de Colors, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp