We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Els cistells de la Caputxeta

by Samfaina de Colors

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

1.
Ei, Caputxeta Ei, Caputxeta. Què portes al cistell? Un pot de melmelada i una gerra de mel. Ei, Caputxeta. I no portes res més? Retalls del calendari, trossets dels bons moments. Castanyes i bengales, la barca i panellets. Un got de mar salada i bon oreig. Ei, Caputxeta. Què portes al cistell? Pastissos i galetes, formatge i fruits secs. Ei, Caputxeta. I no portes res més? Un poc de cada festa, un xic de cada aplec. Muntanyes regalades, disfresses i el tió. Sant Jordi mata el drac amb un bastó.
2.
Gener 00:21
Gener Pel gener comença l'any i els onze mesos que falten fan que el fred no es senti tant. Els tres Reis, majestuosos, passen per ciutats i viles i són sempre generosos. Amb la neu, si n'ha caigut, fem un ninot que ens contempla i té el nas molt punxegut. Però una ullada de sol el pot fondre de seguida i tots hem de portar dol. Cal anar amb compte amb el glaç, que si bades i rellisques et pots molt ben trencar un braç. Pel gener fa un fred molt viu, se'ns han acabat les festes i tots enyorem l'estiu.
3.
Els Reis de l'Orient Els Reis de l'Orient  
porten coses, porten coses,  
els Reis de l'Orient  porten coses a la gent. 
4.
Febrer 00:59
Febrer El segon mes de l'any és curt de talla, però té un al·licient per la quitxalla, i és que quan se li canten les absoltes arriba, qui sap d'on, en Carnestoltes. Llavors, tant si fa bo com si fa fresca, tothom sol preparar-se per fer gresca. Amb roba vella o nova, com qui endreça, es prepara amb desfici la disfressa per fer cap a la magna desfilada on la gent cal que vagi ben mudada. Es canta, es balla, es riu i es fa tabola; la gent per carnaval no està mai sola. El segon mes de l'any és curt de talla, però diverteix molt a la quitxalla
5.
Ara arriba en Carnestoltes Ara arriba en Carnestoltes, 
tots sortim a passejar, 
ens posem una disfressa 
per saltar, cantar i ballar.
 iro-liro, tiro-liro
tiro-liro tiro-là, quan arriba en Carnestoltes 
tots sortim a passejar.
6.
Març 00:33
Març Pel març estrenarem la primavera, la primavera que la sang altera. Serà el moment de veure com arreu s'imposa el verd a qualsevol conreu, com l'aire, que és més clar i més lluminós, porta el perfum de les primeres flors, com tornen els ocells que van fugir per passar el seu hivern molt lluny d'aquí, com tota cosa a poc a poc reviu i ja anuncia l'esclat de l'estiu i com, sense saber ben bé el perquè, amb qualsevol fotesa fem el ple. És el prodigi del temps renovat que se'ns emporta amb el seu dolç embat. Pel març la primavera estrenarem i amb calma i bon humor la gaudirem.
7.
La pastoreta 01:27
La pastoreta Què li donarem a la pastoreta, 
 què li donarem per a anar a ballar?
 Jo li donaria una caputxeta 
i a la muntanyeta la faria anar.

 A la muntanyeta no hi neva ni hi plou
 i a la terra plana tot el vent ho mou.

 Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí, flors i violes i romaní.
8.
Abril 03:14
Abril Per l'abril
 si cada gota en val mil,
 cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil. Amb pluja, roses i llibres 
celebrem la festa gran,
 que ningú no en quedi fora,
 ni els d'ara ni els qui vindran;
 els d'ara, per fer patxoca 
al costat de l'alt patró, 
els qui vindran, per si toca 
d'afegir-hi més saó, 
 perquè sant Jordi se sent 
sempre ben acompanyat i ens ajudi, als uns i als altres, 
a poder guanyar el combat
 que fa tants segles que dura 
i encara no s'ha acabat.

 Per això, quan l'abril pinta tots els marges de color 
i fa les nits molts més tèbies 
i el cel més encisador 
convé que tots, nois i noies, 
cantem ben fort la cançó.
9.
Maig 01:22
Maig Per la fira de Sant Ponç comprem mel i confitures i herbes collides al bosc que curen moltes malures. El maig és un mes molt dolç, tots els camps treuen florida i esclata per tot el món un desig de nova vida. Vinga, correm a jugar tots plegats i amb alegria, la mare no ens renyarà perquè s'ha allargat el dia, i els deures prou que els farem havent sopat de seguida i després reposarem amb una bona dormida. El maig és molt generós i ens incita a fer viatges perquè encén amb mil colors, tendrament, tots els paisatges i encara que plogui un xic tot s'eixuga amb poca estona, després hi ha un cel tan bonic que mirar-lo ens emociona. Per la fira de Sant Ponç comprarem llaminadures i herbes collides al bosc per curar-nos les malures.
10.
El bon caçador Una matinada fresca
 vaig sortir per anar a caçar,
 no en trobo perdiu ni guatlla 
 per a poder-li tirar.
 Si em tira l’amor i em toca, 
 si em toca bé em tocarà. Sinó una pobra pastora 
 que en guardava el bestiar. 
Ja la trobo adormideta 
a la vora d’un canyar. 
Si em tira... De tan boniqueta que era 
 no la goso despertar.
 En cullo un pom de violes, 
 al pit les hi vaig tirar. 
 Si em tira... Les violes eren fresques, 
la pastora es despertà. 
Quan en fou despertadeta 
tots els colors trasmudà. 
Si em tira...
11.
Juny 00:28
Juny Visca, visca el mes de juny, la falç al puny. Diu la dita que a l'estiu tota cuca viu i és ben cert, que a tot arreu n'hi ha més de deu. Aranyes i escarabats fan quasi ramats, i tot d'altres bestioles que no van mai soles. Tanmateix, quan és estiu tot el món somriu i la gent, rejovenida, diu que sí a la vida que és dolça com una bresca de la mel més fresca. Celebrem per Sant Joan una festa gran. Tots contents entorn del foc donem l'últim toc al mes en què salta i balla tota la xicalla. Visca, visca el mes de juny, amb la falç al puny.
12.
Muntanyes del Canigó
 Muntanyes del Canigó
 fresques són i regalades, 
 sobretot ara a l’estiu
 que les aigües són gelades. (bis) Tres mesos m’hi vaig estar: 
sens veure persona nada,
 sinó un trist rossinyolet 
que en eixir del niu cantava. (bis) El rossinyolet és mort, tres dies fa que no canta.
 Jo d'aquí me'n vull anar,
 que l’enyorament m’hi mata. (bis)
13.
Juliol 01:11
Juliol Aquest mes esclatant ens desespera així que un nuvolet li va al darrera, perquè pel juliol tothom confia que tindrà sol a dojo cada dia. Comencen les vacances i també l'angúnia de saber què podem fer. On anirem, al mar o a la muntanya? Qui la guanyarà, la sorra o la cabanya? Tant se'ns en dóna, és clar, que l'important és poder passar els dies reposant i jugant a pleret sense la por de no dur ben apresa la lliçó. Pel juliol tot és felicitat, per això l'estimem de veritat.
14.
La calma de la mar Quan jo tenia pocs anys
 el pare em duia a la barca 
i em deia: –Quan siguis gran 
 no et fiïs mai de la calma. 

 Bufa, ventet de garbí,
 vent en popa i mar bonança! 
 Anirem cap a llevant
 fins a la ratlla de França. –Ai, fill meu, quan siguis gran 
 no et fiïs mai de la calma, 
 que després ve un temporal
 a l’hora més impensada. La mar semblava un mirall; 
la lluna plata semblava: 
–Això serà el temporal 
 d'una nineta encantada.
15.
Agost 01:56
Agost Tant si fa bo com si no per l'agost són molts els pobles que estan de festa major. Un costum molt eixerit que permet passar uns quants dies amb l'ànim ben divertit, perquè es fan balls, curses, jocs, sardanes, concursos, fires, concerts i un castell de focs, i quan surten els gegants si als més menuts els engresca també en gaudeixen els grans. N'hi ha que van molt mudats per tal de fer més presència quan vénen els convidats, i tothom està content perquè la festa és la festa i agrada molt a la gent. L'agost és un mes encès, encara tenim vacances i el temps passa com si res. Ni pensem en la calor, que per combatre-la amb força tenim la festa major.
16.
La gallina ponicana La gallina ponicana 
pon deu ous cada setmana: pon, i un; pon, i dos;
 pon, i tres; pon, i quatre; pon, i cinc; pon, i sis; 
pon, i set; pon, i vuit; 
pon, i nou; pon, i deu. 
La gallina de la Seu 
diu que amaguis aquest peu.
17.
Setembre 00:49
Setembre El setembre anuncia la tardor que s'apropa cada dia. Sota un cel d'un blau tendre, la natura ens ensenya a comprendre que l'estiu que s'acaba ha deixat tots els arbres plens de saba per passar la hivernada sense cap por del vent ni la gelada. Com si fos un emblema, pel setembre comença la verema i el pàmpol d'or convida a renovar la força de la vida. Tornarem a l'escola, que ja deu estar trista tota sola i amb els amics de sempre celebrarem amb joia el setembre.
18.
El ball de la civada El ball de la civada, 
jo us el cantaré. (bis)
 El pare, quan la fangava, 
feia així, feia així.
 Se’n dava un truc al pit 
 i se’n girava així. 

 Treballem, treballem, 
 que la civada, que la civada, 
treballem, treballem, 
 que la civada guanyarem. 

Llaurava. 
 Sembrava. 
 Segava. Molia. Menjava. Cagava.
19.
Octubre 00:41
Octubre Ningú no entén l'octubre sense bolets, vull dir dels de menjar, no pas dels altres, tant si són rovellons com cama-secs són bons tant per collir com per menjar-se'ls. El bosc és de tothom i és generós, però no hi podem fer qualsevol cosa, perquè sigui puixant com volem tots convé tractar-lo amb més traça que força. Si ho fem així, camins i rierols, arbres i vent i ocells i bestioles seran amics de tots, i mantindrem el seu record ben viu de nit i dia perquè per sempre més, a xics i a grans, ens facin una grata companyia.
20.
Marieta cistellera Marieta, (caputxeta), cistellera, tu que en saps de fer cistells, me'n faràs una panera per anar a collir clavells. Tra, làrala, làral, la...
21.
Novembre 00:46
Novembre Comença el mes de novembre, castanya va, castanya ve, i panellets també. Un començament tan dolç més d'una vegada enfita, per això és molt prudent menjar sense demesia, perquè no queda gens bé pecar de golafreria. El mes comença amb Tots Sants, després ve Santa Cecília, patrona, com prou se sap, del ritme i la melodia que ens desvetllen els sentits si més no per les musiques. Novembre, mes de tardor que l'hivern ja ens anuncies, els teus silencis són plens d'una música molt fina que ens ressona al fons del cor com una cançó petita i ens ajuda a fer-nos grans sense gens de melangia. S'acaba el mes de novembre, castanya ve, castanya va, que el torró ja vindrà.
22.
La castanyera Quan ve el temps  de collir castanyes 
la castanyera, la castanyera  
ven castanyes de la muntanya  
a la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, 
 la faldilla li fa campana, 
 les sabates li fan cloc, cloc!
 i al ballar sempre gira així.
23.
Desembre 00:31
Desembre Amb el desembre l'any s'acaba, l'hivern comença, el fred és viu i ens toca estar-nos més a casa a esperar els dies de l'estiu. No podem fer tanta tabola com quan juguem a ple carrer, però com que tenim prou coses ens ho passem d'allò més bé, perquè si a casa no s'enfaden si fem un xic de desmanec, jugant a dins no ens cansem gaire i estudiem com un llampec. Desembre, a més, ens du vacances i podem fer cagar el tió, que si el tustem sense recança se sol portar com un senyor. Quan ve Nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors, cantem cançons i mengem neules, també torrons i altres llamins, i per arrodonir les festes que omplen de joia grans i nins ens aboquem a les finestres a esperar els Reis que van venint.
24.
El rabadà 01:55
El rabadà –A Betlem me’n vull anar, 
 vols venir, tu, rabadà? 
 –Vull esmorzar! –A Betlem esmorzarem 
i a Jesús adorarem. 
 –Hi ha massa neu. – La neu que al camí hi ha 
 la calor ja la fondrà. 
–Oh, i la que fa! –Tu les teies portaràs 
i el camí il·luminaràs. 
–No ho faré pas! –Que no saps que aquesta nit 
ha nascut Déu infinit? 
–Qui t’ho ha dit? –Doncs un àngel que volant 
ens ho anava anunciant. 
 –No serà tant! –Apa, doncs, i no badem, 
 que ja és hora que marxem. 
–Cap a Betlem!
25.
Ei, Caputxeta Ei, Caputxeta. Què portes al cistell? Un pot de melmelada i una gerra de mel. Ei, Caputxeta. I no portes res més? Retalls del calendari, trossets dels bon moments. Tinc la iaia malalta a casa seu, al bosc. I vaig a visitar-la no tinc por. Ei, Caputxeta. No parlis amb ningú. El llop campa a la fosca. Voldrà menjar-te a tu. Per mi no passeu ànsia. Em sé cuidar molt bé. La saviesa dels avis ve al cistell.

about

Ara es veu que el famós cistell de la Caputxeta no era un de sol, no. Dotze en té. Un per cada mes de l'any. El cistell del gener, el cistell del febrer, el cistell del març... I, així, fins a completar la dotzena. I, si bé és cert que dintre del cistell hi porta melmelada, suc i galetes, també és veritat que cada mes de l'any s'hi ha deixat caure en forma de vers i de tonada. De poesia i de cançó. Avui farem el xafarder per veure què hi trobem dins Els cistells de la Capuxeta.
Samfaina de Colors fem una passejada pel calendari a través del llibre de poemes de Miquel Martí i Pol, Per molts anys!, on el poeta dedica una poesia a cada mes de l'any.
I, ja que hi som, cantarem diverses cançons assenyalades per cadascuna de les principals dates festives. Cançons de festa, de fer feina, de Nadal...
Música tradicional, poemes, cançons, estris i joguines. Samfaina de Colors en estat pur.

credits

released June 11, 2018

Mirna Vilasís: veu, acordió diatònic, guitarró, i pianet de joguina.
Xavi Múrcia: veu, guitarra, guitarró, flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota.
Autor i compositor: Xavi Múrcia
Direcció musical: Xavi Múrcia
Direcció artística: Mirna Vilasís
Llums: Rafel Roca i Roger Oriol
Escenografia: Raül Vilasís i Berta Vidal Vestuari: Samfaina de Colors Fotografia: Noemí Elias
Vídeo: Flare

license

all rights reserved

tags

about

Samfaina de Colors CT, Spain

Mirna Vilasís i Xavi Múrcia vam crear Samfaina de Colors el 1988 a Sabadell, amb l’objectiu principal d’oferir bons espectacles per a tots els públics, arrelats a la cultura i al territori. Espectacles musicals, poètics i teatrals. De nova creació, multidisciplinaris, al·legòrics, gestuals i d’objectes. ... more

contact / help

Contact Samfaina de Colors

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Samfaina de Colors, you may also like: