- Pare, per què l’aigua de la mar és salada?
- Ai, fill, l’aigua de la mar és salada per culpa d’en Joan. D’en Joan i el seu molinet màgic.
Joan, un pobre pescador
de sardina,
passa gana quan la mar
s’enrabia.
Joan, el pobre Joan.
Pops i calamars fugen esperitats.
Joan, el pobre Joan.
I quina desgràcia
quan ve una tempesta!
Capgira la barca
i s’acaba la festa...
Joan, pobrico,
s’enfonsa amb la barca.
Baixa i baixa
dins la fosca de l’aigua.
Joan, el pobre Joan.
Un tauró
que té les dents esmolades
veu com passa,
però no li fa peça.
No té gens de tall.
Les sirenes, que es pentinen
les trenes,
passen ànsia pel minyó
que s’ofega.
Pel pobret d’en Joan.
- Ai, pobre pescador!
- Pobre petit minyó!
Joan, el pobre Joan.
I les sirenes, boniques,
ajuden el vailet,
el treuen de sota l’aigua
i li regalen un molinet.
Un molinet encantat
ple de màgia i de tresors,
una joguina preciosa
que fa el que tu vols.
Pots demanar el que sigui,
menjar, beure, plata i or,
només cal que li diguis:
- Au, molinet, mol.
Ai, Joan, ara la sort et somriu,
tens un molinet que fa el que li dius.
Joan, el bo d’en Joan.
I li demana sal
per amanir el suquet,
el suquet de peix.
I sí. El molinet raja sal,
i sal i vinga sal.
I més sal, i més sal encara.
En Joan no sap com aturar-lo,
fa tanta sal que a la platja
no s’hi cap.
En Joan, desesperat,
torna el molinet al mar,
però aquest, sala que sala,
no para de fer sal...
I, és clar, la sal s’escampa com el gram
per tota la costa catalana.
Del nord arriba a Vinaròs
i tira més avall encara.
No para a terres africanes,
que va fins a aigües més llunyanes.
Travessa l’estret que fa el penyal,
per veure mars americanes.
Nedant per tots els oceans,
coneix les cales australianes.
La Xina, l’Índia i el Japó
i els contorns d’Aràbia.
I com que no en fa prou,
rodola com un ou,
veu que el món es mou,
comença el ball de nou.
I tant ha voltat el molinet
que, ara com ara,
ningú no sap on para.
Sigui on sigui, però,
el que és segur
és que encara fa sal,
i sal, i sal...
I és per això que l’aigua
de la mar és salada.
Qui no s’ho vulgui creure,
que ho vagi a veure.
Però això és tan veritat,
com que aquest conte s’ha acabat.
Si mai us trobeu el molinet,
si arriba a les vostres mans,
digueu-li, sobretot:
“Molinet, para de moldre.”
credits
from Andròmines,
released November 3, 2021
Lletra i música, Xavi Múrcia
Veu, guitarra i baix, Xavi Múrcia
Veus, Mirna Vilasís
Mirna Vilasís i Xavi Múrcia vam crear Samfaina de Colors el 1988 a Sabadell, amb l’objectiu principal d’oferir bons
espectacles per a tots els públics, arrelats a la cultura i al territori. Espectacles musicals, poètics i teatrals. De nova creació, multidisciplinaris, al·legòrics, gestuals i d’objectes....more
Australian singer-songwriter explores self-examination, loneliness, and post-pandemic malaise through delicate, empathetic folk pop. Bandcamp New & Notable May 5, 2024
The Alabama duo's fifth album exults in dusty Americana, showcasing rich vocal harmonies alongside blissful folk instrumentation. Bandcamp New & Notable Mar 31, 2024
More contemplative folk from the Minnesota singer-songwriter, sustained by raw full-band arrangements and philosophical lyrics. Bandcamp New & Notable Mar 28, 2024