1. |
La nina de drap
05:06
|
|||
La nina de drap
La nina de drap,
la que més m’estima,
s’ha descolorit
i ha quedat pansida.
Pujo aquí a les golfes,
que és el nostre niu.
Li arreglo les trenes
per veure si riu.
Cada dia ho miro...,
però veig que no.
Amiga de drap
que em fas companyia,
potser vols marxar
amb una altra nina.
Ja no soc petita,
soc un xic més gran,
però encara podríem
riure com abans.
Vine aquí a les golfes,
i, que surti el sol!
|
||||
2. |
El molinet màgic
07:21
|
|||
El molinet màgic
- Pare, per què l’aigua de la mar és salada?
- Ai, fill, l’aigua de la mar és salada per culpa d’en Joan. D’en Joan i el seu molinet màgic.
Joan, un pobre pescador
de sardina,
passa gana quan la mar
s’enrabia.
Joan, el pobre Joan.
Pops i calamars fugen esperitats.
Joan, el pobre Joan.
I quina desgràcia
quan ve una tempesta!
Capgira la barca
i s’acaba la festa...
Joan, pobrico,
s’enfonsa amb la barca.
Baixa i baixa
dins la fosca de l’aigua.
Joan, el pobre Joan.
Un tauró
que té les dents esmolades
veu com passa,
però no li fa peça.
No té gens de tall.
Les sirenes, que es pentinen
les trenes,
passen ànsia pel minyó
que s’ofega.
Pel pobret d’en Joan.
- Ai, pobre pescador!
- Pobre petit minyó!
Joan, el pobre Joan.
I les sirenes, boniques,
ajuden el vailet,
el treuen de sota l’aigua
i li regalen un molinet.
Un molinet encantat
ple de màgia i de tresors,
una joguina preciosa
que fa el que tu vols.
Pots demanar el que sigui,
menjar, beure, plata i or,
només cal que li diguis:
- Au, molinet, mol.
Ai, Joan, ara la sort et somriu,
tens un molinet que fa el que li dius.
Joan, el bo d’en Joan.
I li demana sal
per amanir el suquet,
el suquet de peix.
I sí. El molinet raja sal,
i sal i vinga sal.
I més sal, i més sal encara.
En Joan no sap com aturar-lo,
fa tanta sal que a la platja
no s’hi cap.
En Joan, desesperat,
torna el molinet al mar,
però aquest, sala que sala,
no para de fer sal...
I, és clar, la sal s’escampa com el gram
per tota la costa catalana.
Del nord arriba a Vinaròs
i tira més avall encara.
No para a terres africanes,
que va fins a aigües més llunyanes.
Travessa l’estret que fa el penyal,
per veure mars americanes.
Nedant per tots els oceans,
coneix les cales australianes.
La Xina, l’Índia i el Japó
i els contorns d’Aràbia.
I com que no en fa prou,
rodola com un ou,
veu que el món es mou,
comença el ball de nou.
I tant ha voltat el molinet
que, ara com ara,
ningú no sap on para.
Sigui on sigui, però,
el que és segur
és que encara fa sal,
i sal, i sal...
I és per això que l’aigua
de la mar és salada.
Qui no s’ho vulgui creure,
que ho vagi a veure.
Però això és tan veritat,
com que aquest conte s’ha acabat.
Si mai us trobeu el molinet,
si arriba a les vostres mans,
digueu-li, sobretot:
“Molinet, para de moldre.”
|
||||
3. |
Avió
02:22
|
|||
Avió
Amb un full de cartró
he fet una joguina.
I, és clar, és un avió,
avió de cartolina.
Per fer-lo més bonic,
el pinto amb purpurina
i en un racó hi escric:
amunt com les gavines!
|
||||
4. |
Mirall
02:22
|
|||
Mirall
Els teus ulls són un mirall
on hi veig totes les coses.
De vegades són un far,
de vegades són les roques.
Un mirall il·luminat
per la lluna i les estrelles.
S’amaga, si està cansat,
al darrere les parpelles.
|
||||
5. |
Pianet
03:05
|
|||
Pianet
Una escala de color,
blanca i negra, blanca i negra.
Ve de baix, on tot és fosc,
fins a dalt, que és més alegre.
Cinc que ballen a una mà
i cinc que ballen a l’altra.
Els meus dits amunt i avall
i tota la plaça balla.
|
||||
6. |
Globus
02:31
|
|||
Globus
Una pera llimonera
bressolada pel vent.
Deixa els núvols enrere
i fa petita la gent.
Aquí un cuc, allà una taca,
i formigues pul·lulant.
Són un riu, una casa
i tot de gent que va passant.
|
||||
7. |
Aigua
01:43
|
|||
Aigua
Xim, xim, cau la pluja.
Xim, xim, no fa mal.
Xim, xim, sort que és aigua.
Xim, xim, fa un bassal.
Si fa sol s’enlaira
i als núvols s’adorm.
Però no triga gaire
i torna a caure de nou.
|
||||
8. |
Fugir del niu
07:03
|
|||
Fugir del niu
Sempre arriba aquest moment
que cal fugir del niu.
Toca ser valent,
cercar un nou caliu...
Cada gota del color
que pinta el meu món,
les joguines, les cançons,
viuen en mi.
Viuen en mi.
Ara sóc un xic més gran
i és l’hora de sortir
d’aquest món, del paradís,
de quan ets infant.
Sols un instant i l’infant ja és gran.
Sols un instant i ja soc gran.
Ara veig que tot comença aquí,
al meu racó.
Deixo enrere el cau amic,
deixo el meu tros.
Un cabàs d’olors i de records
que porto a dins
vindran per sempre més amb mi
on sigui jo.
A poc a poc ho vaig veient,
tota pedra, tota pedra fa paret.
Que no s’endugui mai el vent
els meus secrets...
Que no s’esborrin mai del tot
els meus tresors...
Venen amb mi.
|
Samfaina de Colors CT, Spain
Mirna Vilasís i Xavi Múrcia vam crear Samfaina de Colors el 1988 a Sabadell, amb l’objectiu principal d’oferir bons espectacles per a tots els públics, arrelats a la cultura i al territori. Espectacles musicals, poètics i teatrals. De nova creació, multidisciplinaris, al·legòrics, gestuals i d’objectes. ... more
Streaming and Download help
If you like Samfaina de Colors, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp